jueves, 2 de agosto de 2012

veig clar, cla veo claro

És quan dormo que hi veig clar
Josep Vicenç Foix
És quan plou que ballo sol / Es cuando llueve que bailo solo
Vestit d’algues, or i escata, / vestido de algas, oro y plata, (y escama)
Hi ha un pany de mar al revolt / mar hay aquí al lado un poco (hay un lienzo de mar a la vuelta)
I un tros de cel escarlata, / y un trozo de cielo escarlata,
Un ocell fa un giravolt / un pájaro lo alborota todo (hace una voltereta)
I treu branques una mata, / y echa ramas una mata,
El casalot del pirata / el caserón del pirata
És un ample girasol. / es un girasol espacioso. (ancho)
És quan plou que ballo sol / Es cuando llueve que bailo solo
Vestit d’algues, or i escata. / vestido de algas, oro y plata. (y escama)
És quan ric que em veig gepic  / Es cuando río que me veo cheposo
Al bassal de sota l’era, / en la charca bajo la era,
Em vesteixo d’home antic / me visto de hombre añoso (antiguo)
I empaito la masovera, / y persigo a la masovera,
I entre pineda i garric  / y entre pinar y rastrojo (erial)
Planto la meva bandera; / plantifico mi bandera;
Amb una agulla saquera / con una aguja saquera
Mato el monstre que no dic. / mato a quien nombrar no oso. (al monstruo que no digo)
És quan ric que em veig gepic / Es cuando río que me veo cheposo
Al bassal de sota l’era. / en la charca bajo la era.
És quan dormo que hi veig clar / Es cuando duermo que veo claro,
Foll d’una dolça metzina, / una dulce locura me ilumina, (loco de un dulce veneno)
Amb perles a cada mà / con perlas en cada mano
Visc al cor d’una petxina, / vivo dentro de una pechina, (en el corazón)
Só la font del comellar / soy la fuente del barranco (vaguada)
I el jaç de la salvatgina, / y el cubil de la salvajina,
–O la lluna que s’afina / –o la luna que se afina
En morir carena enllà. / al morir al otro lado. (más allá de la cresta)
És quan dormo que hi veig clar / Es cuando duermo que veo claro
Foll d’una dolça metzina. / una dulce locura me ilumina. (loco de un dulce veneno



“És quan dormo que hi veig clar” 
per J V Foix (1953)

És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample girasol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d’algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era,
Em vesteixo d’home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l’era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.
--------------------------------
ilustración de Xavier Carrera (Barcelona 1962)

No hay comentarios:

Publicar un comentario